Capítol 02

La Colla

La nostra història, com funciona el ball, qui forma la colla i com vivim el foc — des de 1980 a Santa Margarida i els Monjos.

2.1 · Qui som

Des de 1980, al ritme dels tabals

El Ball de Diables dels Monjos Spantus és un ball de diables de Santa Margarida i els Monjos nascuda l'any 1980. Des d'aleshores, manté viva la tradició del ball de diables, portant el foc, el ritme dels tabals, el ball parlat i la sàtira popular als carrers, festes majors, correfocs i trobades.

Som part viva de la cultura popular del foc i del poble, arrelats als Monjos i al Penedès. La colla és la nostra manera d'entendre el carrer: junts, amb respecte i amb el foc com a vehicle. Spantus participa en festes majors, correfocs, trobades i intercanvis arreu del territori.

Des de 1980 som aquí: al carrer, a la plaça amb els versots, i amb un ball infantil que és el futur de la colla. La Nit de Foc és l'acte principal dels Spantus i el moment en què el foc, les figures, els tabals i la carretillada expressen amb més força la nostra manera de viure el ball.

Som foc, tabals i carrer. Som figures, forques i ball parlat. Som una colla arrelada als Monjos que manté viva la cultura popular del foc des de 1980.

2.2 · Fites de la colla

Quatre dates que ens han marcat

1980

La primera sortida

El 19 de juliol, a la Festa Major de Santa Margarida i els Monjos. L'inici de tot.

1986

La VI Trobada de Diables de Catalunya

Vam organitzar la trobada al poble — 74 colles, més de 1.200 diables, una encesa simultània davant una gran foguera al camp de Mascatarro. La més nombrosa fins aleshores.

2017

El Sortidor Spantus

Vam estrenar un sortidor propi, dissenyat per Pirotècnia Catalana.

2022

La recuperació de l'acte sacramental

Després d'anys sense fer-lo, vam recuperar l'acte sacramental gràcies a un vídeo de la primera representació. El ball parlat torna a ser un dels pilars fonamentals de la colla.

2.3 · El nostre ball

El nostre ball

Adult i infantil: una sola colla, dues generacions.

Els diables avancen al ritme dels tabals, encenent carretilles i sortidors des de les forques i els ceptrots, i mantenint viva la tradició del ball de diables al carrer. Sortim a correfocs, festes majors, trobades i intercanvis arreu del territori, sempre coordinats amb tabalers, intendència i encenedors.

El Ball infantil transmet la tradició a les noves generacions. Els més petits aprenen el funcionament del ball, el respecte pel foc, el ritme dels tabals i la vida de colla, amb pirotècnia dimensionada per a la seva edat i supervisió adulta constant.

2.4 · La gent del ball

Figures i rols

Cada sortida es vertebra al voltant de cinc rols: figures, diables, tabalers, intendència i encenedors. Les figures encapçalen el ball; la resta fan que el foc funcioni.

Rols de la colla

5 rols
01

Figures

Encapçalen el ball. Llucifer, la Diablessa, l'Arcàngel, el Monjo i la Bandera donen identitat visual i narrativa a cada sortida.

02

Diables

Porten les forques, encenen carretilles i omplen els carrers de foc i ritme.

03

Tabalers

Donen el batec al ball. Sense tabal no hi ha diable.

04

Intendència

Porten el carro de pirotècnia, reparteixen carretilles durant tot el recorregut i munten les varetes al ceptrot i a la forca de la Diablessa.

05

Encenedors

Encenen carretilles i sortidors amb botafocs i marquen el ritme de marxa del ball.

2.5 · El sentit del conjunt

El model tradicional

Les figures, els rols i el ball parlat no són decisions aïllades.

Tot el que has vist fins aquí — figures jerarquitzades, rols definits, pirotècnia de carretilles des de forques i ceptrots, tabals i ball parlat — forma part d'un tot coherent: el model tradicional de ball de diables. No és una suma de decisions; és una manera d'entendre el ball on cada element té un lloc i una funció.

Seguim aquest model com a elecció conscient. És la manera de fer el ball que volem.

Les figures del ball

Cinc figures que encapçalen el ball

  • 01

    Llucifer

    Cabdill dels diables. Lidera correfocs i l'acte sacramental. Porta el gran ceptrot — 18 varetes, fins a 150 carretilles d'una encesa.

  • 02

    Diablessa

    Figura principal femenina, al costat de Llucifer. Porta el seu propi ceptrot de 3 varetes a les enceses principals.

  • 03

    Arcàngel Sant Miquel

    Representa les forces del Bé. S'enfronta a Llucifer amb espasa i escut al final de l'acte sacramental.

  • 04

    Monjo

    Figura singular i pròpia del municipi. La seva fe fa possible l'aparició de Sant Miquel a l'acte sacramental.

  • 05

    Bandera

    Obre les cercaviles i les entrades a plaça. L'estendard dels Spantus a totes les sortides.

2.6 · El llenguatge material

Estris de foc

Les forques, carretilles, sortidors, ceptrots, botafocs, tabals i el carro de pirotècnia formen part del llenguatge propi del nostre ball. Les forques són l'estri dels diables; els ceptrots donen força escènica a les figures principals.

Forques

Pal de fusta rematat per un eix de ferro on s'encaixa la carretilla. En cremar, la carretilla gira sobre l'eix i crea el característic paraigua d'espurnes. L'estri dels diables.

Ceptrots

Estructura metàl·lica amb 18 varetes en ventall, portada per Llucifer. El nostre ceptrot gran carrega fins a 150 carretilles d'una encesa — el signe d'identitat del ball.

Carretilles

Tub de cartró que en cremar gira sobre l'eix de la forca i projecta un paraigua d'espurnes durant uns 10 segons, acabant amb un petard. El so i la llum del ball.

Sortidors

Tubs pirotècnics que disparen un doll d'espurnes verticalment. Els fem servir en enceses de lluïment estàtiques, quan el foc puja cap amunt en lloc de girar.

Botafocs

Bengales de llarga durada que els encenedors fan servir per encendre les carretilles i els sortidors.

Tabals

L'instrument que dona identitat sonora al ball: dos parxes, tensat simple i el ritme que ho mou tot. Sense tabal no hi ha diable.

Carro de pirotècnia

La reserva central de pirotècnia. Des del carro, els repartidors carreguen els sarrons — bosses de roba que porten penjades — i reparteixen carretilles als diables durant tot el recorregut.

2.7 · La seguretat dins la colla

Seguretat interna

Una responsabilitat compartida.

La seguretat és una responsabilitat compartida dins la colla. Cada sortida requereix coordinació entre diables, tabalers, intendència i encenedors perquè el foc avanci amb ordre, respecte i control. Preparem el material amb antelació, controlem el carro durant tot l'acte i mantenim la responsabilitat — amb la colla i amb el públic — com a primer principi.

Si vens a veure'ns en directe, consulta les recomanacions per al públic dins la pàgina de Nit de Foc.

Vine a veure'ns

La Nit de Foc, a la Festa Major dels Monjos, és el moment més intens. També sortim a correfocs, trobades i intercanvis arreu del territori.

La Nit de Foc Contacta amb la colla